domingo, 20 de febrero de 2011

Poesies

Cromosoma 21


Al cromosoma que et sobra
li direm el cromosoma tranquil
i l'anirem trobant, quan sigui,
barrejat en gestos i paraules.

Al cromosoma que et sobra
l'empaitarem pel pati
amb jocs i pilotes.

Al cromosoma que et sobra
el vestirem d'albades
i nits d'estels.

Al cromosoma que et sobra
el pentinarem amb colors
i l'adormirem amb rialles.

Al cromosoma que et sobra
l'ensenyarem a viure
feliç de ser qui és
dins dels teus ulls titànics.

Mònica Terribas

2 comentarios:

  1. Es preciosa aquesta poesia i molt emocionant. Quanta raó que hi ha en ella.
    M'agrada.

    ResponderEliminar
  2. la he copiada d'un altre blog (guillem21), espero que em perdonin, però no m'he pogut estar. He buscat altres poesies a internet, però aquesta m'ha arribat molt endins.

    ResponderEliminar