sábado, 22 de enero de 2011

10:11:2010 el dia en que tot va començar


Hola sóc en Biel i vaig néixer el 10 del 11 del 2010 a les 11:10 hr. de la nit. Unes dades ben curioses i que crec que són premonitòries d'un futur molt especial. Bé, això és el que creu la meva mare.

Vaig decidir néixer quan jo vaig voler i no quan m'ho havien programat. Ja era així de "xulo" abans de veure la llum d'aquest món i a més, així vaig aconseguir que els meus papis estiguessin junts en el moment del part. Bé, és una llarga història, potser algun dia os la contaré.

La meva mare em defineix com un lluitador. Vaig lluitar contra les circumstàncies que m'envoltaven i que feien pràcticament impossible que jo em formés com a personeta, -potser os ho contaré algun dia en la intimitat- i vaig haver de lluitar també contra la placenta de la meva mare que no m'alimentava el suficient. Però està clar que jo volia ser avui aquí amb tots vosaltres i malgrat el que han dit els genetistes, volia participar en el procés de divisió d'uns òvuls que eren massa madurs per a fer una divisió "normal". Així, tinc un cromosoma de més, però os asseguro que això farà que tingui més "collonets" -ups, perdó- per arribar on vulgui arribar, que os asseguro que serà molt lluny. Fins ara, el meu cor ha bombejat més per a alimentar bé els meus òrgans -quan encara estava en la panxa de la meva mare- i ara estic creixent seguint una recta que va cap a l'infinit, i que voleu, he de recuperar el temps perdut i arribar al pes i la talla dels nens "normals". Hauré de redefinir la paraula normal ja que jo em veig la mar de normal. Hauré de parlar amb els de la Real Acadèmia de la Llengua per a que introdueixin una nova accepció.

He conegut als meus dos germanets, bé, "germanassos", sóc tant petitó que em semblen uns petits grans "monstruos". Ha passat molt poc temps però ja hem aprés a estimar-nos i a crear el que diu el títol d'aquest blog, un vincle especial.

P.D. Ah! la que escriu tot això és la meva mare, algun dia la renyaré per "usurpar" el meu nom i parlar per mi. I dos cosetes més, amenaço als lectors que diré als meus germans que publiquin coses en el blog -així que no responc per el que hi posaran- , la veritat és que no me'n refio de la constància de la meva mare, és bastant mandrosa per a tot això i no vull que aquest blog es mori en la intentona. I segona coseta, amenaço a la meva mare per què aquest blog el veurà el meu pare -espero- i es posarà les mans al cap per una narració tan nefasta i per unes expressions gramaticals -espero que no ortogràfiques- tan poc afortunades.

Un petonet, no millor dit, una llengotejada -per a qui no heu conegueu m'agrada molt treure la llengua-, per a tots els internautes que em visiteu.

1 comentario:

  1. Hola Biel!! No pateixis per la mare ni per les seves narracions, aquí está la Cristineta de la cara neta, per controlar que no expliqui gaires coses que et puguin comprometre quan siguis gran. Me'n alegro molt de que ens expliquis totes les teves passes a través d'aquest blog, jo també crec que estic lligada a aquest " vincle especial". Molts petonets!!!

    ResponderEliminar