martes, 12 de abril de 2011

Dedicat al meu fill i a totes les persones com ell

Perfecta imperfecció
Imperfecció perfecta

o, és que no tinc el mateix que vosaltres?
Tinc 5 dits a cada mà i 5 dits a cada peu
tinc 2 ulls preciosos, tinc un nas, una boca , …

o, és que vosaltres no teniu tot això?

Ploro quan tinc gana i ric quan estic content
ploro quan em fa mal alguna cosa i ric quan la mama fa el ximple
ploro quan estic mimòs i ric quan estic jugant

o, és que no ploreu i rieu vosaltres pel mateix?

però tinc, tinc,..., tinc una coseta més que vosaltres,
tinc un cromosoma més,
és una vareta màgica
i amb la seva màgia doneu voltarelles al meu costat,
mireu la vida d'una altra manera i apreneu a ser millors
és una vareta màgica
i fa, fa, ..., tantes coses ...,

Sóc perfecte, oi?

viernes, 25 de marzo de 2011

Una familia maravillosa y especial

Quiero dedicar lo que salga a partir de ahora, a esa gente especial que llena mi vida y la de Biel, y que forman parte también de mi familia, aunque no tengamos ningún vínculo de sangre. A veces los vínculos más fuertes son aquéllos que no se ven, pero que se tejen con el cariño y la entrega.

Esta gente especial son mis amigos, y también aquéllos que lo son un poco menos. Desde el embarazo y especialmente, desde el nacimiento de Biel, han acrecentado su cariño hacia nosotros y nos han rodeado de energía positiva. Pero con su permiso, hoy hablaré -o escribiré- acerca de otras personas:

Mi segunda madre y abuela de Biel, porque así se lo ha atribuido ella -y Biel está encantado :-) No hay vínculos de los que se ven o de los que se plasman genéticamente, pero son vínculos seguro que mucho más fuertes. Quien me ve con ella piensa que es mi madre y cuando saben que no lo es, piensan que es una mujer muy especial! Y es que lo es, y quiere a Biel con locura, lo sé, es su nieto. Y sé que me quiere también a mi como si fuera una hija más.

Mis cuñadas, ex-cuñadas para que me entendáis, aunque nosotras nos consideremos siempre cuñadas. Madrina y tieta de Biel, respectivamente. Y no tienen ese título de manera honorífica, sino que es un título real porque ejercen y quieren a Biel como si fuera realmente su sobrino.

Y la mujer de mi ex, ¿sorprende no?, a veces le digo que es la madre "adoptiva" de mis otros dos hijos, Marc y Ariana, y no sé porqué, pero creo que me permite o me permitirá considerar a Biel como el hermanito de Júlia, su hija. Quiero poner como imagen de este blog a todos los "hermanitos" de Biel y quiero que esté también Júlia y, por supuesto, Biel el "prota".

Y los nuevos amigos que encuentro por el camino y que contribuyen con alegría y optimismo a que estas personitas especiales, crezcan y nos den una lección de humanidad y humildad.

No quiero que se ofenda mi familia, ellos saben que están conmigo, pero Biel está moviendo muchas cosas a su alrededor. Cosas que hacen que me sienta muy afortunada.

Un beso a esta gente especial.
Mamá de Biel

Let us in. Déjanos entrar!!!

Ho sento, darrerament la meva mare està una mica vaga i poc inspirada, i per tant es dedica a copiar/ "plagiar" tot allò que l'emociona. Diu que no vol caure en fer o publicar el que altres tan bé fan, però diu que amb el seu petit gra de sorra, intenta fer que la meva veu  i la veu de tots els que són com jo, arribi el més lluny possible.
Però si jo ja parlo! : agu agu, ga ga ... , el que passa és que ella encara no m'enten :-)
Així que os escriu la lletra de la cançó que surt en el video, no caldria per què també podeu escoltar el video, però es que és preciosa i així segurament hi dedicareu una mica més d'estona i reflexionareu una mica més...
A per cert, qui conegui a la meva mare o segueixi aquest bloc, poc imaginar el que fa la meva mare quan veu el video, ..., PLORAR!!! . La vist 3 ó 4 cops per escriure la lletra i cada cop s'ha emocionat.
En fi, que hi farem. Deixeu-nos entrar si us plau, dediqueu una mica de temps a coneixer-nos i deixeu-vos de prejudicis, vergonyes, ignoràncies i estupideses. La meva mare ja ens mira de manera diferent i està aprenent a escoltar-nos i a estimar-nos.
Un petonàs i aki va la lletra -ho sento, però no sé qui la canta ni qui ha composat la cançó, espero que perdoni a la meva mare, i si algú ho sap que ens ho digui-:

"" Has pasado tanto tiempo fijándote en mi discapacidad 
que se te pasó por alto completamente mi capacidad
y has dejado tus prejuicios olvidados en el fondo de un cajón
te propongo hacer lo mismo con la bruja discriminación


déjanos entrar siendo tanto como tu, tengas sueños por cumplir
déjanos entrar siendo tanto como un estilo de voz.
Yo también me enamoro de la chica de la peli, como tu
yo también tengo miedo a las espinas, como tu
soy un corredor de fondo esquivando las barreras que me pones
pero solamente yo conozco mis limitaciones


y a pesar de que casi siempre estoy riendo
no tengo 8 años, no quiero ir al zoo
quiero que te pares a escucharme y me tomes en serio
sin olvidar mi sentido del humor



déjanos entrar siendo tanto como tu, tengas sueños por cumplir
déjanos entrar siendo tanto como un estilo de voz.
Yo también me enamoro de la chica de la peli, como tu
yo también tengo miedo a las espinas, como tu
soy un corredor de fondo esquivando las barreras que me pones
pero solamente yo conozco mis limitaciones

Todo será más fácil cuando entiendas que hay cosas que yo no entiendo
y si me enseñas también aprendo
cuando cambiemos el final del cuento
cuando mi brisa y mis arenas no te dañen los ojos
cuando quieras abrir los cerrojos 
y al gris de tu paciencia se le antojen mis colores

cuando entiendas que hay cosas que yo no entiendo
y si me enseñas también aprendo
soy un corredor de fondo esquivando las barreras que me pones
pero solamente yo conozco mis limitaciones""



miércoles, 2 de marzo de 2011

Un regal

Avui m'han fet aquest regal i com ja és costum,m'he emocionat. Ho vull compartir amb tots:

Si me tocas suave y dulcemente,
Si me miras y me sonríes,
Si me escuchas algunas veces antes de hablar tú,
yo creceré, creceré de verdad.

Bradly (9 anys)
"Nacidos para triunfar"

domingo, 20 de febrero de 2011

Poesies

Cromosoma 21


Al cromosoma que et sobra
li direm el cromosoma tranquil
i l'anirem trobant, quan sigui,
barrejat en gestos i paraules.

Al cromosoma que et sobra
l'empaitarem pel pati
amb jocs i pilotes.

Al cromosoma que et sobra
el vestirem d'albades
i nits d'estels.

Al cromosoma que et sobra
el pentinarem amb colors
i l'adormirem amb rialles.

Al cromosoma que et sobra
l'ensenyarem a viure
feliç de ser qui és
dins dels teus ulls titànics.

Mònica Terribas

viernes, 18 de febrero de 2011

2 de la family

Sobren les paraules n_n
Això és carinyo. El Biel és molt afortunat.



 



 

lunes, 7 de febrero de 2011

Experiències de famílies amb nens down

http://www.elblogdeanna.es/wp-content/varios/2011/2011-02-02-FCSD_nado_ca.pdf

M'he posat a plorar com una "magdalena" quan he llegit les experiències que es descriuen en el llibre. I no perquè siguin extranyes per a mi, em són molt familiars, però que voleu que us digui, he plorat d'emoció.

M'emociono molt sovint amb tot el que es relaciona amb el Biel, no és tristesa, és tendresa i en part, felicitat. Curiós oi!

sábado, 22 de enero de 2011

Que gran m'he fet i que espavilat estic!!!

video

Hola, torno a ser jo, el Biel, però si us plau, no féu cas de les tonteries que diu la mama. Només ho fa quan està sola amb mi, però el que no sap és que ara se'n assabentarà tothom.

10:11:2010 el dia en que tot va començar


Hola sóc en Biel i vaig néixer el 10 del 11 del 2010 a les 11:10 hr. de la nit. Unes dades ben curioses i que crec que són premonitòries d'un futur molt especial. Bé, això és el que creu la meva mare.

Vaig decidir néixer quan jo vaig voler i no quan m'ho havien programat. Ja era així de "xulo" abans de veure la llum d'aquest món i a més, així vaig aconseguir que els meus papis estiguessin junts en el moment del part. Bé, és una llarga història, potser algun dia os la contaré.

La meva mare em defineix com un lluitador. Vaig lluitar contra les circumstàncies que m'envoltaven i que feien pràcticament impossible que jo em formés com a personeta, -potser os ho contaré algun dia en la intimitat- i vaig haver de lluitar també contra la placenta de la meva mare que no m'alimentava el suficient. Però està clar que jo volia ser avui aquí amb tots vosaltres i malgrat el que han dit els genetistes, volia participar en el procés de divisió d'uns òvuls que eren massa madurs per a fer una divisió "normal". Així, tinc un cromosoma de més, però os asseguro que això farà que tingui més "collonets" -ups, perdó- per arribar on vulgui arribar, que os asseguro que serà molt lluny. Fins ara, el meu cor ha bombejat més per a alimentar bé els meus òrgans -quan encara estava en la panxa de la meva mare- i ara estic creixent seguint una recta que va cap a l'infinit, i que voleu, he de recuperar el temps perdut i arribar al pes i la talla dels nens "normals". Hauré de redefinir la paraula normal ja que jo em veig la mar de normal. Hauré de parlar amb els de la Real Acadèmia de la Llengua per a que introdueixin una nova accepció.

He conegut als meus dos germanets, bé, "germanassos", sóc tant petitó que em semblen uns petits grans "monstruos". Ha passat molt poc temps però ja hem aprés a estimar-nos i a crear el que diu el títol d'aquest blog, un vincle especial.

P.D. Ah! la que escriu tot això és la meva mare, algun dia la renyaré per "usurpar" el meu nom i parlar per mi. I dos cosetes més, amenaço als lectors que diré als meus germans que publiquin coses en el blog -així que no responc per el que hi posaran- , la veritat és que no me'n refio de la constància de la meva mare, és bastant mandrosa per a tot això i no vull que aquest blog es mori en la intentona. I segona coseta, amenaço a la meva mare per què aquest blog el veurà el meu pare -espero- i es posarà les mans al cap per una narració tan nefasta i per unes expressions gramaticals -espero que no ortogràfiques- tan poc afortunades.

Un petonet, no millor dit, una llengotejada -per a qui no heu conegueu m'agrada molt treure la llengua-, per a tots els internautes que em visiteu.